Etiquetes

, , , ,

Sí. Sobretot quan les fas per a accentuar les diferències entre dos fills teus. Però, també són inevitables.

Quan tens un primer fill tot et ve de nou. Pots tenir expectatives sobre el que ha de menjar, dormir o plorar un bebè, però quan tens el teu propi fill en braços sempre et sembla q menja massa, dorm massa poc i plora tot el dia. O això pensava després de conèixer el P. No tens amb qui comparar.

La meva segona maternitat m’ha descobert una nova veritat. Els bebès poden menjar el just i necessari, dormir com socs (el que popularment es coneix com “dormir com un bebè” que ja pensava que algú va inventar com una broma de mal gust) i plorar només quan les seves necessitats més bàsiques no estan cobertes.

No puc tenir dos fills més diferents. Físicament s’assemblaran molt (o poc, tot depèn de amb qui parlis) però pel que fa al dormir, són el dia i la nit, mai millor dit. Quan tens un primer fill com el meu, per poc millor que sigui el segon vius en la més absurda felicitat absoluta.

El G s’acaba de quedar dormit al sofà. No ho fa sovint, tampoc és que tingui un d’aquests bebès que dormen 6 hores per la nit amb dos mesos, pero estava mirant el sostre, anava somrient, i de sobte ha començat a tancar els ulls i s’ha dormit.

20140614-230517-83117871.jpg

I jo he recordat que tenia un bloc.

Anuncis