Etiquetes

, , , ,

M’encanta donar el pit. A més a més, resulta que és el millor pels meus fills. Doncs fantàstic.

Recordo com si fos ahir els millors moments de la lactància del P, com qui veu un tràiler amb el resum del millor de la pelicula. Un dia escriuré sobre això… Crec que serà un bon record per mi mateixa, si més no.

La lactància del G, però, s’està gravant en aquest mateix moment i he d’admetre que he comès alguns errors. Els errors són bons, oi? Serveixen per aprendre. I ningú és perfecte. Doncs aquí us els deixo (juntament amb algunes conclusions) per si a algú pot ajudar:

– Cada nen és diferent (bé, això val per a qualsevol tema relacionat amb la criança dels fills): el G no necessita el pit per a tot. Amb el P em vaig acostumar a tirar de teta per solucionar qualsevol cosa (gana, son, nervis, cansament, frustració,…). El G és diferent i el fet d’haver abusat del pit més del compte no ha ajudat a millorar el seu refluxe.

– No serveix de res que hagis donat el pit 17 mesos al primer fill. Cada nadó és un nou repte, l’aprenentatge és conjunt, de tots dos, i la postura és molt important (els nens de 17 mesos mamen fent el pi-pont, els nounats necessiten que estiguis molt pendent d’ells per ensenyar-los a menjar correctament)

– Quan tens un segon fills penses que tot s’hi val. Dones el pit asseguda al terra mentre jugues amb el gran, mentre dones el sopar, mentre obres la porta al carter,… Això no ajuda al nadó a aprendre a menjar com déu mana. És la nostra obligació com a mares dedicar el temps que mereixen al simple fet de donar el pit. Hem de delegar, igual que fèiem sense problemes amb el primer fill.

– Els nens són nounats molt poquet temps. Ja ho sabia (en tinc l’experiència) però amb el segon aquest temps és encara més curt, i les primeres setmanes el 90 per cent del temps que passes amb el teu nadó el tens al pit. He perdut temps de qualitat amb el G, ja no el recuperaré…

– Els mocs són el pitjor enemic per a la lactància d’un nadó. Amb el P no ho vaig patir però els segons són un món a part (pobret meu, no se’n salva d’una). Inclús vaig haver d’anar a la consulta del gran pediatre Luís Ruiz per a tirar endavant.

– Inclús quan has amamantat sense problemes a un primer fill pots arribar a dubtar de la teva capacitat d’alimentar el teu segon fill, gràcies al desconeixement del personal sanitari d’aquest país. Sort que en això jo vaig sobrada de confiança…

– Quan un nadó no augmenta de pes durant un període de temps (de fet, quan perd pes) significa que no està menjant suficient. No vol dir que no tinguis suficient llet, simplement que ell no n’està menjant prou 😉

– Quan tot rutlla és perquè has tingut la sort de tenir una llet de molt bona qualitat. No tens cap mèrit (mode irònic ON)

– Quan alguna cosa no funciona no cal esforçar-s’hi. Hi ha moltes dones que no poden alimentar els seus fills, no és tan greu… (Segueixo en mode irònic, espero q s’entengui)

– … (Podria seguir escrivint però crec que avorriria fins a morir)

Anuncis