Etiquetes

,

Avui pensava en com va anar la nostra mudança. I és que, tot i que ja fa mesos que estem instal·lats al pis, ho he de reconèixer: encara tinc dues caixes per obrir. Avui les he vist i m’han vingut tots els mals. I aprofito per a fer examen de consciència i confessar-vos com va anar tot. Potser a alguna dona que em llegeixi li serveix d’inspiració. Això sí, no deixeu als vostres marits acostar-se a aquest bloc, no fos cas que se us veiés el llautó.

Si teniu pensat mudar-vos de pis i ets dona, accepta’m un consell: programa la mudança per quan estiguis embarassada de 7 mesos… és un luxe dirigir la mudança des del sofà. Bé, potser no és un consell vàlid per a tothom. Sé de persones que no poden estar quietes i això de manar no els mola, però a mi sí, ho reconec. I de tant en tant sempre pots aixecar-te de la cadira i reordenar les coses que els altres no han posat bé… és tot un puntàs.

En el nostre cas va ser una mudança exprés, i no és que tinguéssim el pis buit, no. Entre el Papa i jo ens vam encarregar d’empaquetar tot el que teníem a casa i van sortir 63 caixes grans, 10 maletes i una bona pila de bosses enormes de tela reforçada o plàstic de l’ikea, l’fnac, el Mercadona, el Carrefour, El Corte Inglés,… carregades fins a dalt. Tot això fet en un sol dia. Creia que no ens en sortiríem però el Papa és un crack. Ens vam llevar un dissabte a les 8 del matí amb tot per fer i a les 8 de la nit érem a casa els meus pares amb la feina feta, llestos per veure el partit de futbol mentre menjàvem un entrepà de llom amb formatge. Li havia dit mil cops que no era possible, però quan al Papa se li fica una cosa al cap ho fa i llestos, peti qui peti. I tot això gairebé sol mentre jo, a mig gas, estava asseguda al sofà limitant-me a muntar caixes i a rematar-les amb el toc magistral: rotulador per a marcar-les quan el Papa ja les havia omplert… Ole jo! Ah, i entre caixa i caixa, manava, manava molt. Quan ja estava tot empaquetat, un viatge previ amb electrodomèstics que no gosàvem deixar en mans del personal de la mudança i a descansar fins l’endemà.

IMG_0012El diumenge va ser de bojos, i és que un sospitós grup de desallotjadors de pisos va buidar literalment un pis i en va omplir un altre, desmuntant i muntant mobles, armaris, taules,… impressionant. Si no fos perquè ja fa mesos que estem al pis us diria que no us fiéssiu un pèl d’aquella tropa. Mentre anàvem camí de la nostra nova casa pel carrer Aragó, seguint les dues furgonetes que duien dins totes les nostres pertinences, portàvem els dits creuats i anàvem resant tot el que sabíem per a que no fotessin el camp.

IMG_0022Ara només queda buidar les dues caixes que falten. Segons vaig escriure en el seu dia hi ha cosetes de decoració… sí, ho sé, no tinc remei. Sóc l’anti-dona, no cal que ningú m’ho recordi.

Ah, es veu que els tres dies posteriors a la mudança vam desmuntar les 63 caixes, les 10 maletes i totes les bosses plenes de coses diverses,… jo recordo que vaig dormir molt i que seguia manant.

IMG_0037Pobre Papa, avui ho he pensat i he decidit que, a falta d’espai al menjador per a fer-li un monument, li faria un petit homenatge des d’aquí… a veure si tinc sort i ho llegeix. Per què… us he dit que no llegeix el meu bloc? Bé, ningú és perfecte.

Advertisements