Etiquetes

, , , , , ,

Després del post introductori d’ahir, entrem doncs a la primera part: la son del nadó.

Mini-bressol o moisès: és un bressolet petit (dimensions 80 o 90 x 50 o 60) que habitualment té rodes i que es pot convertir en el primer llitet del vostre nadó. La gràcia és que les parets són pura tela de manera que si el nadó busca el contacte no es topa amb unes baranes de fusta. A més, si tens espai de pas a l’habitació, pots desplaçar-lo per la casa per dur el nadó dormit a l’estança on tu estiguis. Té un temps d’us limitat (entre 4 i 6 mesos, segons el tamany del nen) així que d’entrada ja sembla evident que pot arribar a ser un article prescindible. A més a més, això s’uneix a un fet que cal donar a conéixer, perquè la teoria és molt maca però, a la pràctica, us explico que passa quan arriba el bebè a casa:

Normalment als bebès no els agrada dormir sols al Moisès mentre tu mires la tele o prepares el dinar o et prens una coca-cola asseguda al sofà mentre el contemples. Tampoc es pot generalitzar però cal tenir-ho clar. Els bebès, com a mamífers que són, neixen programats per a necessitar el contacte amb la seva mare (o pare, no ens posarem exquisits a aquestes alçades de la peli) per tal d’estar relaxats i tranquils. Més en concret, la majoria del temps necessiten contacte amb els pits de la mare. Si optes per una lactància materna a demanda com jo (és el més recomanable, evidentment) i resulta que ets una humana que necessita dormir, els teus fills passaran una part important de les nits (i dies) dels primers mesos al teu llit, ja sigui menjant, dormint, en braços, estirats literalment sobre teu o ballant la conga. Conec a noies que tenen la paciència, en meitat de la nit, per a mantenir-se despertes esperant a que el nadó acabi de menjar, s’adormi profundament (en la conegudíssima i difícil fase de consolidació) i permeti el traspàs al Moisès. Si prenem com a significatiu el grup de mares d’abril del Soc Petit del qual formo part, una de cada cinc mares té la força de voluntat per fer-ho. La resta pequem. Pequem cada nit, a cada toma, o de tant en tant, i consentim que els nostres fills dormin al llit amb nosaltres. Al final es barregen dos conceptes: supervivència i feblesa. Pots tenir les idees ben clares i jurar i perjurar que el teu fill dormirà al seu llit, però a vegades és humà rectificar, pel teu propi bé i la teva salut física i mental. Quan els nens són prou grans per a poder dormir unes horetes separats del pit de la mare (per la meva experiència, uns tres mesos) ja són prou grans també per a poder dormir en un bressol de baranes, si és el que vols. També pots optar per mantenir als nens al llit dels pares fins que facin la comunió (alguns pares es tornen addictes a això de dormir amb els fills al llit gran). Amb això t’estalvies inclús el bressol… més barat impossible.

Dit això, potser teniu sort i us surt un nadó dormilega, que també n’hi ha (un de cada deu dels que prenen lactància materna; el percentatge creix si són alimentats amb biberó – supera el 80%, però que això no us empenyi a renunciar a la lactància materna -, seguint amb les estadístiques del grup mamis 2.0 i 3.0 i la resta de les meves amigues). Amb el G puc dir que el Moisès ha tingut força ús. Ha sortit força millor dormidor que son germà. Tenir l’opció de deixar-lo al seu llitet a estones durant la nit ha estat un descans per la meva fotuda esquena. Però podria no haver-lo tingut i la nostra vida no hauria estat tan diferent. Amb el P va quedar pràcticament per estrenar, sort que no l’havia comprat i era heretat. Era tocar el Moisès i arrencar a plorar com si el matessin, tan era l’estona que portés dormint, la fase de son en la que es trobés, la temperatura de l’habitació o del matalàs, l’hora del dia… simplement impossible. I quan vas cansat les teves idees preconcebudes se’n van a la merda, senzillament. IMG_9769Foto del P el primer i últim dia que va dormir al moisès. Vaig fer foto i tot, va ser el dia 21 de juny, tenia un mes i dos dies. Després de fer la foto vam organitzar una festa. Als deu minuts ja estava despert…

El meu consell (us l’he de donar, feu el que vulgueu amb això i amb la informació que us facilito): si us el deixen, meravellós. Segur que, molt o poc, l’utilitzeu. Si no, no compreu el model més fashion del món (a no ser que et sobri la pasta i et faci una il·lusió tremenda): n’hi ha de ben barats i també venen uns reductors per a posar dins el bressol que poden fer la seva funció, això si el bressol et cap a l’habitació. Si no, sé de gent que fa servir el cuco de passeig, tot i que no ho recomano perquè trobo que no ha de ser del tot còmode pel nen. El que sí recomano és mantenir el nadó a l’habitació dels pares els primers mesos. Associacions de pediatria de tot el món diuen que posar el nen en una habitació a part dels pares abans dels 6 mesos és un factor de risc per a la mort súbdita del lactant (tampoc us vull enganyar, si llegiu l’article també diuen que practicar el collit amb el bebè abans dels tres mesos també ho és). Jo us dic que, com a mare mamífera que sóc, no hauria pogut suportar tenir als meus bebès lluny de mi, tan petits. Et passaràs bona part de les primeres estones que el nadó passi dormint lluny de tu (simplement al moisès adossat al teu llit) comprovant que encara respira.

Bressol de baranes: El tamany habitual és 120 x 60. També n’hi ha de 140 x 70, aquests normalment són convertibles a llit.

Aquest bressol (amb les baranes adossades) acostuma a durar fins als 2 anys, més o menys. Arriba un moment que els nens aprenen a saltar la barana i es converteix en un perill, de manera que jo us aconsello que compreu un bressol que permeti baixar la barana fins a baix o desmuntar-la totalment (per afegir una barana de nen gran). D’aquesta manera la podreu fer servir uns mesos més. El P va aprendre a sortir del bressol amb 17 mesos. Vaig tenir la sort que venia l’hivern i al dormir amb saquet no podia sortir. Quan va deixar de fer servir el sac li vaig baixar la barana de manera que ell podia pujar i baixar tot sol. Tenia 22 mesos. Amb 27 l’hem passat al llit gran. El bressol convertible té l’avantatge que es pot fer servir durant més temps, tot i que si no és convertible a llit de 1,80 tard o d’hora necessitareu un altre llit de totes maneres.

El fet de permetre extreure la barana totalment permetrà, també, adossar aquest bressol al vostre llit (en l’anomenat bressol en sidecar). Per mi ha estat la solució ideal, la manera d’aconseguir dormir tots molt millor fins ben bé l’any de vida del nen. El P va dormir amb el bressol en sidecar fins els 15 mesos. El G tot just va començar a dormir-hi fa un mes, amb poc més de cinc mesos. Quan ho proves apareix davant teu un món meravellós perquè el bebè disposa del seu propi espai dins el llit dels pares i això facilita les coses, en el present i el futur. Heu de tenir en compte, tanmateix, que caldrà vigilar amb les mesures de seguretat, assegurar-te que el bressol no es bellugui i el matalàs del bressol quedi ben enganxat al del teu llit per evitar accidents. Si us interessa trobareu molta informació sobre el tema navegant per la xarxa.

Existeixen bressols ja fabricats pensant en adossar a un llit gran (i també mini-bressols, però són tan cars que ni els he comentat), i ja estan pensats per a que els matalassos quedin perfectament units, fixant l’estructura del bressol a l’estructura del llit gran, però el fet de no permetre convertir-lo en un bressol totalment independent, a mi em sembla que en limita l’ús (si vols que el nen dormi a la seva habitació abans dels dos anys). En el nostre cas, el P ha estat dormint al bressol a la seva habitació durant més d’un any. Un bressol en sidecar pur m’hauria obligat a comprar-ne un altre complet per a passar-lo a la seva habitació quan em vaig quedar embarassada. Com tot, cada família ha de trobar el que necessita. Si això del collit us agrada, i no heu de tenir un altre nadó durant els dos primers anys del nen, un bressol en sidecar pot ser el pas previ al seu propi llit de nen gran. Cal pensar-ho bé i veure el que realment necessites.

Roba de llit: un cop tingueu clar on voldreu que dormi el vostre fills caldrà que compreu roba de llit, però no us torneu bojos. Necessitareu dos protectors de matalàs per evitar tacar-lo (caques, pipis o glopades, no us podeu imaginar el que arriben a tacar els nens), dues o tres baixeres i dos conjunts de llençol. No es recomana que els nadons utilitzin coixí fins els 2 anys, tot i que molta gent el compra per a que el llit quedi més maco un cop fet. Abans de comprar nòrdics o coses similars (tant pel Moisès com pel bressol) haureu de veure com dorm el vostre fill: hi ha nens que odien estar tapats (com el meu P) i haureu de buscar alternatives, com els famosos sacs-manta que es posen sobre el pijama; en canvi hi ha nens que sí que en faran ús (com el G, que segurament estreni el nòrdic del bressol que son germà va deixar dins la bossa de la botiga).

En definitiva, el meu consell és que no us precipiteu amb les compres. De moment no sabeu com serà el nen i com resultareu vosaltres com a pares. Amb el primer fill un acostuma a muntar l’habitació del nen amb molta antelació però després t’adones que no cal tanta pressa. Amb el segon muntes el Moisès una setmana abans de néixer el nen (o el mateix dia que surts de l’hospital, perquè desenganyem-nos, no cal fer-ho abans). Un nadó no necessita res més que el cos de la mare per a sentir-se a casa.

Advertisements