Etiquetes

, , ,

El P és un amor de nen. Amb els seus 29 mesos, la major part del temps és com una petita personeta educada, un Dr Jekyl en tota regla. Però no sempre és així d’encantador. De vegades es descontrola una mica.

“De vegades”. Eufemisme, habitualment utilitzat per les mares, que significa: cada dia.

Quan l’avi ONG entra per la porta de l’escola bressol cada tarda, el P corre des d’allà on es trobi per a llançar-se als seus braços. Aleshores acaba de recollir allò amb el que estigués jugant en aquell moment i ell sol es dirigeix al lavabo. Es baixa els pantalons, es baixa els calçotets, s’asseu al wc i fa pipi. Quan acaba s’aixeca i es puja calçotets i pantalons, demanant ajuda a l’avi quan no se’n surt. Després s’acosta a la pica del lavabo, obre l’aixeta i es mulla les mans. Se les ensabona i se les eixuga amb la tovallola. Acabada la rutina de neteja va a dir adéu a les mestres, donant un petó a cadascuna d’elles. També diu adéu als companys: “Fins demà!”.

Quan ja s’ha acomiadat de mestres, companys, mural del moment, joguines i mobles diversos, busca la seva agenda entre totes les que es troben amuntegades a l’entrada, la posa dins la motxilla i es penja la motxilla a l’esquena. Ha arribat el moment de sortir al carrer, no sense abans dir-li adéu al Gegant que es troba al costat de la porta.

Un cop al carrer enfila cap amunt, mentre li explica a l’avi tot el que ha fet a l’escola aquell dia. Cada dia xerra més de manera que cada dia és major la informació facilitada: hem jugat amb els trens, hem pintat un mural, m’han explicat el conte del Patufet, l’O s’ha fet mal al pati… així fins que arriben al semàfor. Aleshores el P s’atura: “El semàfor està vermell. Hem d’esperar” i quan es posa verd dóna la mà a l’avi per creuar. S’aturen davant la xurreria i el P assenyala els dibuixos que fa uns anys que la decoren: “Mira avi: un rellotge! És el Big Ben! I la caputxeta vermella!” Enfilen la rampa d’entrada al parc i recorren les zones comunes mentre continuen xerrant. Quan ja s’acosten al tancat dels jocs infantils l’avi li recorda tot el que no ha de fer allà dins. Dies enrere l’avi li anava enumerant una a una i el P assentia i deia “No, no, avi. No ho faré”. Ara és ell mateix qui les diu en veu alta: “No tiraré sorra als altres nens, no em tiraré la sorra per sobre, no em ficaré sorra als ulls, no trauré les joguines als altres nens, no em pegaré amb ningú,…” i així un llarg etcètera.

Aleshores, amb les idees clares, obre ell solet la porta del tancat i… apareix Mr Hyde, com si la sorra fos la poció màgica que provoca la transformació.

Sort que disposem de l’antídot. L’efecte passa quan sortim del parc per anar cap a casa. Esperem que no ens passi com al Dr Jekyll i sempre disposem de la dosi necessària.

Em consola saber que no és l’únic cas del barri.

 

Qualsevol experiència similar serà benvinguda… deixa el teu comentari i explica’m que també tens un petit Mr Hyde a casa, si us plau.

Anuncis