Etiquetes

, , , , ,

Ara que s’acosta el Nadal i toca pensar en les joguines que hem de demanar als Reis, torna l’etern conflicte: què necessita el meu fill?

De moment us parlo des de l’experiència que m’atorga ser mare d’un nen de dos anys i mig i d’un segon que està amortitzant les joguines que son germà ni es mirava (són diferents inclús per això). Quan sigui el propi nen qui decideixi el que va a la llista dels Reis (què fàcil és condicionar un nen de dos anys per a que triï el que tu vols… jejejejeje) ja en parlarem un altre cop.

Com a mare en pràctiques us puc dir que hi ha certes joguines que pots considerar precioses i als nens simplement no els agraden. En un document que ens van fer arribar als pares des de l’escola, ara fa uns dies, ho vaig veure clar: no és important la joguina en sí, el que realment importa és el joc que els ajuda a desenvolupar. Si voleu encertar-la fixeu-vos en el vostre fill i observeu com és el seu joc. Un cop tingueu clara la seva manera de jugar (i de relacionar-se amb el seu entorn) penseu quines joguines disponibles al mercat poden complementar-la. I de pas, si sou mares/pares manyosos (no m’hi incloc), podeu pensar en coses “handmade” que segur que s’adapten a les seves necessitats a la perfecció.

En una societat basada en el consumisme, sembla que una joguina que no sigui ben gran i ben cara no és prou pels nostres fills. O això pensen molts avis/tiets/amics. La nostra feina com a pares implica una responsabilitat: assegurar-nos que tot el que reben els nostres fills aquestes festes siguin joguines vàlides per ells i, sobretot, que cobreixin una necessitat. Si no, val més que no es gastin els diners. Costa de fer entendre a l’entorn que el nen no necessita moltes joguines, però val més acceptar que a tothom li fa il·lusió comprar-li’n una.

Jo us animo a fer una llista precisa d’allò que considereu necessari. Els que vulguin fer un detall als vostres fills que es limitin a aquesta llista. Segur que troben alguna cosa que els fa il·lusió de comprar i vosaltres us estalviareu més d’un disgust. Jo ho faig així i la veritat és que tan jo com el meu entorn estem encantats. Que tothom tingui clar que la joguina més senzilla, petita i barata pot ser perfectament la que més il·lusió els fa als vostres fills.

Quan ets mare/pare i tens un espai limitat a casa acostumes a defugir de tot allò innecessari, jocs inútils inclosos. Si una joguina val la pena i el teu fill l’utilitza, tan és si ocupa una habitació sencera. Al contrari, si la joguina és minúscula però el teu fill ni se la mira, fa nosa i acabes llençant-la/regalant-la. Si a un avi/tiet/amic que vol fer un regal al teu fill li dius que no cal, que no voleu, que tindrà masses joguines,… acabarà comprant el que ell vulgui. No ho dubteu.

Ah, i un últim incís. No me’n puc estar: Si us plau, familiars. Encara que penseu que una nina no és regal adequat per un nen, encara que us sembli que una pilota no és una joguina adequada per una nena,… si un pare/mare et diu que al seu fill li agradarà, feu cas. Deixem-nos de sexismes d’una vegada; tots els nens tenen dret a créixer en les mateixes condicions. Potser en uns anys aconseguim que les joguines deixin de catalogar-se com “de nens i de nenes”.

El meu germà, a qui d’altra banda m’estimo molt malgrat tot, l’any passat es va negar a comprar-li al P un kit de neteja amb escombra i pla de fregar. Va dir que no era regal pel seu nebot. On s’és vist!!!! Doncs que ho sàpigues, va ser el guanyador absolut dels Nadals. El P ho va tenir clar des del primer moment. Juntament amb el seu cotxet per a passejar nines, aquesta joguina tan “de nena” va passar a formar part del seu dia a dia des del mateix dia 25 de desembre. La resta de regals li van agradar, no diré pas que no, però no amb la passió amb la que va acollir aquests dos nouvinguts a casa. El cotxet anava i venia a l’escola cada dia. El kit de neteja l’ha utilitzat gairebé a diari des d’aleshores. Quan veu que un de nosaltres agafa l’escombra corre a agafar la seva i s’emprenya si no el deixes ajudar. Així són les coses, cal acceptar que els nens són una imitació millorada de nosaltres mateixos. I el Papa bé que escombra… segur que tu també, oi germanet? Els prejudicis són coses d’adults. A ells no els expliquis que els nens no han de jugar amb nines i escombres.

Advertisements