Etiquetes

, , , , , ,

Ja anem amb una setmana de retard, dimecres passat (últim dia que el P va anar a l’escola abans d’haver-se de quedar a casa per la bronquitis) ja només faltaven dues figuretes al pessebre. I una era la nostra, evidentment… Sempre anem tard, sempre som els últim. No ho puc evitar, em resulta difícil fer aquestes coses, mai he tingut ma per les manualitats, i això que el fet de ser mare impliqui la necessitat d’adquirir poders sobrenaturals de superheroïna costurera-manipuladora de goma Eva, em repateja…

En una altra vida em demano ser pare. En l’activitat d’avui s’ha limitat a mirar-me actuar, partint-se el cul, acostant-me els utensilis que li demanava (com a bon auxiliar) i repetint un cop i un altre que sort en teníem que, gràcies a Déu, la resta de pares només tinguessin una setmana per a contemplar la nostra magnífica obra d’art…

Què voleu que us digui… N’estic prou orgullosa. Donades les meves capacitats, crec que ningú dubtarà q el P aquest any és… Ho esbrineu??? Muahahaaaa!!!

IMG_5078.JPG

Anuncis