Etiquetes

, , , , , , , ,

Vull aprofitar aquest raconet per a donar les gràcies al P. Ell ara no ho podrà llegir, però espero que algun dia, quan sigui gran, sí que ho faci. I que pugui entendre fins a quin punt em sento feliç i regalada de tenir un fill com ell.

Segurament molts pares/mares que llegiu això pensareu: ja hi som, una altra mare enamorada del seu fill perfecte. Potser teniu raó, però m’és igual. I tampoc vinc a dir que el meu fill sigui perfecte, però els seus defectes els deixarem per una altra entrada, si cal. El que vull dir és que tinc motius més que suficients per a estar orgullosa d’ell i, tot i que procuro dir-li a diari el que l’arribo a estimar, hi ha certes coses que prefereixo no posar sobre la taula, no sigui cas que vegi que m’ho està posant massa fàcil i es transformi. Així que necessito desfogar-me o explotaré d’amor.

Trenta-dos mesos de vida. Trenta-dos mesos realment molt fàcils.

P, amor meu, gràcies per ser un bebè tan demandant. Em vas permetre gaudir del teu contacte durant uns mesos preciosos. T’encantava anar al fulard i a mi m’encantava dur-te a sobre. Eres un bebè molt ploraner quan no et teníem en contacte així que em vaig acostumar a carregar amb tu tot el dia, com un koala indefens i petitó que em permetia gaudir del seu meravellós olor les 24 hores del dia. Gràcies per ser així i odiar el moisès i la cadireta. Gràcies per aquelles dutxes que no em vaig fer a canvi d’estar en contacte amb tu. Ara enyoro tenir-te tan a prop.

Amb la teva font de tranquil•litat i aliment a la vora (la mami i els seus -teus- pits) eres un nen tranquil i rialler. I malgrat que passàvem nits mogudetes i et despertaves cinc o sis cops per menjar cada nit (com la majoria de bebès), vist en perspectiva va ser un període que va durar molt poquet temps. Gràcies per aquestes nits secretes, en penombra, en la teva companyia. Gràcies per quinze mesos de collit. Gràcies per disset mesos de lactància materna. Gràcies per fer el deslletament tan i tan fàcil. Ah, i no està de més dir-ho: gràcies per les nits d’una tirada que ens regales ara. Si no haguessis estat tan mal dormidor de petit ara no ho valoraríem.

Ja de ben petit eres molt mogut. Molt aviat vas aprendre a donar-te la volta i amb només tres mesos ja et bellugaves per terra com si fos casa teva. Això va fer que ben aviat fossis capaç de distreure’t solet durant estones cada cop més llargues. Poc a poc, tu mateix, al teu ritme, vas anar allunyant-te de mi, ampliant el teu radi de seguretat. Cada dia em necessitaves menys a prop i em donaves vida per fer certes coses (amb un bebè de quatre mesos no és poca cosa). Sempre he pensat que el fet d’aprendre a moure’t tan aviat i a gatejar amb només sis mesos t’ha convertit en un nen molt feliç i satisfet de tu mateix. Ja aleshores ens vam estalviar un munt de situacions tenses degut a que difícilment ens trobàvem amb reaccions de frustració per part teva. Gràcies per tenir aquestes ales pròpies tan grans i poderoses.

Eres ja un bebè que s’adaptava ràpidament a tot. D’alguna manera, que jo comencés a treballar tan aviat (tu no tenies ni cinc mesos) va fer que la figura de la meva mare, amorosa com poques, es convertís en el teu segon referent d’afecte segur. Estic segura que no series qui ets ara sense el suport i ajuda dels avis ONG. Jo crec que ho saps i per això els estimes tant. Gràcies per estimar els avis i retornar d’aquesta manera, encara que sigui només una mica, tot el que ells t’han donat. Gràcies per obviar la temuda crisi de separació. Mai la vam patir. Gràcies per aquells comiats plens de somriures i crits a la porta de l’ascensor de casa mons pares quan havia de marxar a treballar amb tota la pena del món.

L’entrada a l’escola bressol també va ser fàcil. En aquest sentit, que l’escola triada fos Dracs segur que va ajudar. Des del primer dia et vas sentir com a casa. Crec que podria comptar amb els dits d’una sola ma els dies que t’has quedat trist a l’escola. Marxar a treballar després de deixar un nen feliç i rient a l’escola no té preu, espero que un dia siguis capaç d’entendre-ho. Per això també et vull donar les gràcies.

Els primers mesos els viatges en cotxe van ser un pèl difícils, però aviat (i a la força, ja que cada dia et tiraves més d’una hora al cotxe entre anar i tornar a casa dels avis) vas deixar de plorar i ens passàvem els viatges rient, cantant i xerrant a la nostra manera. Gràcies per fer que aquelles estonetes junts al cotxe fossin especials. Gràcies, de pas, per convertir-me en una conductora més tranquil•la i menys cridanera. Donar-te un bon exemple m’ha convertit en millor persona al volant.

Gràcies també per ser un nen tan adaptable. Hem anat amunt i avall, en avió, en cotxe, en tren,… canviant dia sí dia també de llit, d’hotel en hotel, i mai t’has queixat. T’ha estat igual dormir en un llit que en un altre. Moltes gràcies per això, que ens ha permès disfrutar d’una llibertat a la que molts pares han de renunciar a la força.

Gràcies per intentar fer-ho tu sempre tot, solet. Però també gràcies per demanar ajuda quan veus que no te’n surts (d’alguna manera ens fas sentir, encara que sigui només de tant en tant, que ens necessites). Gràcies per tirar l’aigua gairebé cada dia i malgrat això seguir-ho intentant. Gràcies per la teva perseverança, perquè m’has ensenyat que és més una virtut que un defecte. Mai més diré que una persona perseverant és tossuda. Gràcies pels cops que et vas embrutar menjant iogurt o sopa, ja que això fa que avui en dia puguis menjar sense pitet sense embrutar-te gens ni mica. Gràcies per ser tan autònom i independent.

Ets un nen fàcil, amb qui es pot raonar. Si veig que comences a enfadar-te és fàcil reconduir la teva actitud perquè ets com un llibre obert. Si t’enfades ho dius, i punt. I inclús has començat a dir el que podem fer per a que se’t passi. I no parlo de “dóna’m xocolata” o “quedem-nos més estona al parc”, no. Parlo de “abraça’m fort” o “aquesta nit em llegeixes tres contes enlloc de dos”. Puc comptar amb els dits d’una ma (un altre cop) les teves rebequeries. Diria que em sobren inclús un parell de dits. Dos o tres rebequeries (la tercera no sé si arriba a la categoria) en trenta-dos mesos. Un autèntic luxe per uns pares que han passat pels tan temibles Terrible Two sense pena ni glòria. I això, amb arribada del G inclosa. Moltes gràcies.

Gràcies per ajudar-me tant en el meu dia a dia. Gràcies per ser tan curiós i per ajudar-me a fabricar paciència, parada al mig del carrer mentre mires i remires un arbre, l’aparador d’una botiga o la maquinària de les obres. Gràcies per estirar del carro de la compra pel súper i fer-ho amb tanta alegria, mentre jo empenyo el cotxet amb el G. T’agrada fer-ho perquè sí però vull que siguis conscient del gran favor que em fas. I gràcies també per entendre quan realment necessito que em facis cas i t’agafis del cotxet per tornar ràpid a casa. De vegades. Bé, un parell de dies.

Gràcies per compartir amb nosaltres les teves coses. M’encanta quan m’expliques el que has fet a l’escola i que t’emocionis tant amb tot. Gràcies per ser sempre el nen que surt rient a les fotos que pengen al bloc de l’escola. Em fas sentir terriblement orgullosa. I gràcies també per posar-te trist quan el tió ha desaparegut de casa per marxar al bosc (a fer companyia a la castanyera de l’escola).

Gràcies per ser tan agraït i valorar tant el poquet temps que els papes podem passar amb tu en el teu dia a dia. Gràcies per les estones que passem cada vespre estirats al llit i les carícies que em regales fins que t’adorms.

Gràcies per llevar-te cada matí de tan bon humor. Jo que sóc de llevar-me a mig gas, m’alegres el dia. Abans d’obrir els ulls ja estàs somrient i em demanes que t’agafi en braços i et dugui al lavabo amb els ulls brillants de felicitat. Gràcies per fer-nos sentir que la vida és meravellosa.

Gràcies per haver acceptat al teu germà com ho has fet. Com a nen de menys de tres anys que ets, evidentment de tant en tant demanes el teu espai i ens reclames més atenció de la que ens demanaves fa un any. Però això sempre amb una carícia o un petó al G de regal. Gràcies per no pagar amb ell la porció de papis que t’ha pres.

Gràcies per ser com ets. Gràcies per fer-ho tan fàcil. Gràcies per tot el temps que passem junts.

Espero estar a l’alçada del que necessites. Seguiré millorant i aprenent cada dia al teu costat.

Moltíssimes gràcies, fill meu. És un autèntic plaer ser la teva mare.

2015/01/img_7157.jpg

Advertisements