Etiquetes

, , , , ,

Feia ja molts dies que tenia aquesta entrada al cap, arrel de la primera edició (espero que ho repetiu cada any, va ser genial!) de la Fira de la Infància i la Família que l’associació “Vincles” va organitzar a Sant Feliu de Codines el passat 28 de juny (si en fa de dies, d’això… un mes?)…

Quan vaig descobrir al Facebook, per casualitat, el cartell de la Fira i vaig veure que dos dels meus bloggers preferits venien al nostre humil poble, vaig flipar. No m’ho podia creure! Coneixeria en persona el Carlos Escudero (d’Un Papá como Darth Vader) i l’Enric Bastades (de Personetes Creatives)!!!! Em sentia com una grupie adolescent, estava nerviosa com una nena… Són dos dels blocs que no em perdo mai i espero amb ànsies.

Amb_els_cracks

El dia en qüestió feia una calor de mil dimonis però ells no van perdre el somriure en cap moment. He de dir que són tan collonuts com sembla i que és d’agrair que continuïn sense defallir en aquesta dura feina de defensar els blocs de pares, perquè els blocs de mares surten de sota les pedres però els de pares són una espècie en extinció i cal que feu la màxima difusió possible… estic segura que hi ha pares que voldrien explicar les seves experiències entorn la paternitat però no s’atreveixen i ells s’han erigit en una espècie de portaveus de tots… Companys, lamento que us costi tant trobar una bona xarxa de pares, cosa que les mares aconseguim amb relativa facilitat.

Bé, entrant al tema, aquest parell de fenòmens reivindiquen, o posen de manifest des dels seus espais, una paternitat conscient i plena, amb els seus errors, defectes i encerts, sent pares responsables dels seus actes i implicats en la criança i l’educació dels seus fills. Aquesta nova paternitat, molt diferent de la de fa anys on els pares es limitaven a procurar sostén econòmic a la família i les mares tenien, gairebé en exclusiva, la responsabilitat d’educar i criar els fills, converteix el fet de fer créixer els fills en feina de dos, ara més que mai.

No es pot negar que els pares han canviat molt, gràcies a déu, però encara es conserva aquella idea, fruit del masclisme, que la masculinitat està renyida amb l’expressió dels propis sentiments. Això de parlar de la paternitat, que d’altra banda ajuda a que tard o d’hora s’arribi a una normalitat i a la real igualtat de gèneres, no és una cosa gaire estesa ni ben vista… els homes han de parlar de futbol mentre prenen unes birres. O no? Què és això de parlar de lactància materna?

Des d’aquí vull donar l’enhorabona a aquests pares que, no només comparteixen de ple la feina i la grandesa de criar als fills (com ja fan molts o la majoria) sinó que ho criden als quatre vents. Ole vosaltres! Perquè amb això s’ha d’aconseguir el que ara mateix sembla impossible… desmitificar els super pares. En realitat, (ho llegia fa poc al bloc d’un d’aquests pares que mai em perdo), a les mares ja se’ns pressuposen tots els esforços i sacrificis per a la criança dels fills, però un pare que col·labori a casa i es faci càrrec dels seus fills és vist (per les generacions passades) com un calçaces (amb la corresponent connotació negativa) o com un superpare (deixant els esforços de les mares a l’alçada del betum). Blocs com els del Carlos i l’Enric donen un cop de puny sobre la taula: són homes i volen poder gaudir plena i conscientment de la criança dels fills. Tal qual!

Des de fa temps han començat a sorgir iniciatives a les xarxes socials per a potenciar la presència d’imatges, blocs i experiències dels pares exercint de pares. Una de les varen comentar el Carlos i l’Enric és la del grup de facebook #siloshombreshablasen. Des d’aquest grups es promouen iniciatives com la que es va produir el 14 d’abril, compartint a les xarxes socials i blocs tot de contingut amb el títol “Papá no te escondas”. Animo a tots els pares que llegiu això a fer-vos veure. Internet us necessita.

En aquest link podeu trobar un llistat de tots els blocs de pares en castellà. Què poquets, quina llastimeta…

http://joaquimmontaner.net/papas-blogueros/

Els que jo no em perdo mai, i si no coneixíeu us animo a que visiteu, són:

Personetes Creatives

Un papá como Vader

Un papá en prácticas

Y yo con estas barbas

La parejita de golpe

Ya no soy un padre novato

Con peques se puede

La visió dels pares parlant dels fills és tan enriquidora que crec que segueixo més homes que dones, que al cap i a la fi pensen, senten i parlen com jo.

Aquesta xerrada entre amics amb el Carlos i l’Enric, a més a més, va servir per adonar-me de fins a quin punt aquest bloc ha estat injust amb el pare de les criatures. Des d’aquí dic ben alt que el Papa és un Pare en majúscules, implicat i amorós com pocs. Segurament ell no es presenti orgullós davant la multitud per a explicar tot el que fa per als seus fills, com sí fan altres homes (el que dèiem, se suposa que els homes han de ser tios durs), i per això un dia d’aquests li faré el seu merescut homenatge, encara que es mori de la vergonya, perquè m’adono que sovint escric com si jo fos la única adulta a casa (a vegades ho sembla, però aquest és un altre tema) i no és així… Ja ho diuen, oi, que darrera d’una gran dona hi ha un gran home? (o era al revés?)

Advertisements