Etiquetes

, , , , , , ,

Demà és el teu últim dia a l’escola bressol. T’estàs fent gran. Em recorre una sensació ben estranya pel cos i no sé si podria descriure-la amb paraules, així que millor no ho intento. Sé que demà ploraré. Porto dies dient-te que demà és l’últim dia i que no tornaràs a l’escola. Tu ara no ho pots entendre però Dracs ja forma part de tu per sempre més… tu estàs content, i jo també (suposo que saber que el G seguirà aquí dos anys més fa el comiat més fàcil) però també sento un nus a l’estómac… serà tristesa?

El meu bebè, el meu fillet gran, tan gran i tan petit alhora… deixes enrere una etapa molt important de la teva vida. Els experts coincideixen en dir que aquests primers 3 anys marquen qui seràs la resta de la teva vida. Es diu que no guardaràs records del teu pas per Dracs, però les experiències d’aquest període conformen la teva personalitat, la forma d’enfrontar-te al món… si això és cert, i n’estic plenament convençuda, seràs un nen i un adult excepcional. Tot el que has viscut a l’escola ha creat les bases de la gran personeta en la que t’estàs convertint. Espero que tot això hagi deixat una empremta inesborrable en el teu cervell. Confio que sí…

Una escola a la que vas entrar quan encara no caminaves i de la que surts amb un àlbum amb poquets fulls però un sac carregat de cançons, capacitats i emocions validades. Una escola on has après a estimar i a respectar els companys. Un espai de jocs, hàbits i convivència. No en surts amb grans coneixements. Encara no cal que sàpigues llegir ni escriure ni pintar. No saps ni agafar correctament el llapis i això diu molt de Dracs. Prefereixo que persegueixis formigues i juguis a remullar-te a les piscines del pati, que sempre tinguis una cançó al cap per a cada cosa que et passa, que et passegin cargols per la mà i aprenguis a escombrar després d’haver jugat a estripar i fer volar els diaris per tota l’escola.

cargols-DSC_1076

Punta amb punta amb els draps de l’esmorzar, les estones assegut a l’orinal amb els companys, el petit tobogan que heu de compartir entre tots, els nadons a l’hamaquita compartint temps i espai amb els nens més grans, les pedres del pati, les capses que es converteixen en l’autocar de les colònies, les lliteres de la casa d’Arbúcies, la granota Carlota, el mussol Oriol i la marieta Enriqueta, les tres nits fora de casa, la teva primera nit d’una tirada la nit les colònies, les llenties de l’escola que són més bones que les que fa la mama (sí, sí, paraules textuals teves), el porquet del pessebre, la caseta del pati que arriba quan tu ja marxes, la cucafera de porexpan (que va viure exactament dos minuts i va anar desintegrant-se lentament al seient del darrera del cotxe), les galetes de mantega amb forma de peix, els ous de Pàsqua que vas trobar al pati i vas pintar tu mateix, el mirall del passadís on et miraves mentre aprenies a caminar, les corones que t’han fet els companys pels teus tres aniversaris a l’escola, el tub de la “risa” de psicomotricitat, la lluna amb gust de formatge, el porquet que vas “robar” de l’escola i va estar dues setmanes a la butxaca petita de la motxilla, les sardines enterrades que apareixen sorprenentment a l’àlbum, el senyor carnestoltes que vàreu anar a acomiadar a la parada de l’autobús, la vella quaresma al mural de la classe, el calendari d’advent, el pneumàtic-gronxador, els animals del bosc, el mural de la platja, la panera dels tresors, els peixos del mercat que semblaven vius i parlaven, els trens de fusta que fan màgia, els tres porquets i la Rínxols d’Or al teatre, les teves primeres passes (que vas preferir que veiessin les mestres que els papes), els companys explicant als seus pares que el P Petit ja camina, els vaixells pirata amb les taules del revés, les corredisses de tots els companys quan venia l’avi a buscar-te, la crema de sant Josep, el primer Mustafà que vas tenir a les teves mans, la disfressa de pintor i la de pingüí i la de Gegant del Pi, les festes amb els pares, tu donant voltes a la taula plena de menjar a veure què pescaves, les carreres de motos pel passadís el dia de la festa de St. Jordi, el penjador amb la teva foto, el punt de llibre amb forma de Drac que porto sempre a sobre, el tren petitó pel passadís, les classes de música, la manta del conte, el quadre que vau fer entre tots per a donar la benvinguda al G, les rues de Carnestoltes des del banc de l’entrada, les agendes a la capsa, el gegant al que deies adéu cada dia, el vidre de la porta per la que miraves qui obria aquell dia, la Nora, la Eva, la Uca i l’Anna,… aquests serien uns pocs dels teus records, tan de bo en guardis algun. No puc escriure’n més perquè la vivència és tota teva, però ho he viscut a través de les històries que dia a dia escrivien a l’agenda quatre mestres que són quatre àngels, que t’han cuidat com si jo mateixa estigués amb tu cada dia, que són part de la nostra família.

I a vosaltres, si mai ho llegiu: gràcies per aquests anys, el que heu fet és impagable. Gràcies per ajudar-lo a créixer.

St.Josep-DSC_0101

Advertisements