Etiquetes

, , , ,

© EndYmioN – Damien Guyon. Tous droits réservés - Shooting Bébé / Enfant
© EndYmioN – Damien Guyon

Avui escric des de la indignació. No ho puc evitar, ho dic tal qual… em vaig indignar el dia que una amiga meva em va escriure el següent whatsapp:

Tinc una amiga, amb un nen de 12 mesos, que ha practicat el moviment lliure. Perooooooo el nen no s’assenta sol, i la mare no l’assenta més que per menjar.
Ell es desplaça per terra fent “comando”, va cap on ell vol i agafa coses. Vaja que no gateja, ni camina ni s’assenta sol però sí que es desplaça per terra i té una bona psicomotricitat fina amb el menjar. L’altre dia fins i tot li va donar una llentia del terra a sa mare!
Bé, doncs….ha anat a la revisió de l’any (ai, senyor… aquí havíem d’arribar) i li han dit que l’ha d’assentar, que l’enviaran al CDIAP perquè té molt retard psicomotriu.
Ella anava molt tranquil•la amb tot això, perquè li va veient evolució, però ara…

És molt trist que les majors preocupacions de les mares ens les provoquin i creïn els pediatres, no creus?

Les meves amigues saben que sóc una apassionada de la llibertat de moviments, moviment lliure tal i com el va donar a conèixer i promoure Emmi Pikler (si no saps de què et parlo pots passar per aquest post que vaig escriure fa uns mesos). M’encanta parlar del tema així que sovint em plantegen situacions com la que t’he exposat més amunt.

Doncs bé, si aquesta mare anava la mar de tranquil•la a la visita al pediatra, què coi ha passat? El tòpic de “cada nen té el seu ritme” sembla molt trillat però és ben cert. Que no sàpiga seure o gatejar no hauria de ser signe d’alarma, amb 12 mesos. Hi ha taules on s’indica que l’edat a la que els nens seuen espontàniament és entre els 9 i els 16 mesos!!! El gateig es produeix una mica abans… Sí, sí, els nens gategen abans de seure, i ho fan entre els 8 i els 16!!!

El tema està en que els pediatres no estan habituats a tenir davant un nen que amb un any no es mantingui assegut. Abans de l’any, si el nen no ha segut per pròpia iniciativa, la immensa majoria de pares els forcem a fer-ho. Potser tu, que m’estàs llegint, ho has fet. És el que s’ha fet sempre. De fet, anant més enllà, crec que deuen haver pocs nens al món que amb un any no es mantinguin asseguts tot sols, però n’hi ha. El meu fill gran mateix, va aprendre a seure amb 10 mesos. El dia abans d’aprendre a seure per sí mateix, si intentaves posar-lo assegut a terra queia de costat. Amb gairebé 10 mesos.

Però el que vull destacar d’aquesta situació, el que jo crec que és important, és el següent: el fet que un nen es mantingui assegut a la consulta no hauria de fer perdre de vista al pediatra que el visita que és possible que aquest nen no segui de forma espontània. Aleshores… que es mantingui assegut rígid com un pal però no s’assegui per ell mateix no és signe d’alarma?
– “El nen es manté assegut?”
– “Sí”
Àpale, tots contents… perdó, però em sembla una autèntica estupidesa!

En casos com el que planteja la meva amiga, la impressió i sensació de les mares és el millor indicador del benestar, salut i estat dels nostres fills… si tu veus que el nen es belluga de forma autònoma i intencional (va on vol anar), agafa joguines, gira en els dos sentits (passa d’ajagut d’esquena a ajagut de panxa i d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena) i s’arrossega i, sobretot, veus que el teu fill és un nen tranquil i satisfet, és perquè està just en el moment evolutiu que li toca. Que ningú et faci dubtar d’això!
Si mires la taula que mostro a continuació, ho diu claríssimament. Que hi ha un grup important de nens que gategen i seuen amb 1 anys? Doncs sí. Però això no vol dir que no fer-ho sigui símptoma de cap problema.

Edat a la que cadascuna de les fases es dóna per primer cop. Del document “Infància i prejudici. El moviment en el primer any de vida” redactat per l’Equip d’Atenció Primerenca del Sector Manacor-Campos. Imprimeix: Gràfiques Planissi, S.A.

Si llegeixes aquest article veuràs la importància que se li atorga a l’etapa del terra. Fixa’t que l’article no es titula “Gateo”, diu clarament “Arrastre y gateo”. De fet, tots els nens que han gaudit de suficient llibertat de moviments acaben reptant i gatejant (com a mostra, mira la següent foto).

Del llibre “Moverse en libertad” de l’Emmi Pikler

Tens un nen que amb 12 mesos no s’asseu sol, no es manté assegut però repta i va allà on vol? Tot sembla indicar que és millor que repti fins els 18 mesos i no pas que s’estigui assegut a estones per a satisfer la pediatra.

Amb tot això clar i la seguretat gairebé absoluta de saber que al teu nen no li passa absolutament res, el teu pediatra s’entesta en dur-lo al CDIAP? Doncs aneu-hi! No li farà cap mal.

I per acabar, una reflexió:
No deixa de resultar-me curiós que certs pediatres (que davant un nen de 12 mesos, que no gateja ni es manté assegut però repta i va allà on vol, posen el crit al cel) no s’alarmin per la quantitat de nens de 12, 15 i 18 mesos que no gategen i no ho faran mai. Nens que passen de seure (la immensa majoria forçats en edats primerenques ,en molts casos per consell seu) a caminar agafats de les mans, nens que potser ni tan sols voltegen amb un any. Els veuen asseguts a la consulta i ja es queden tranquils? Que no reptin ni gategin no els crea alarma? Crec que, ben mirat, tot aquest tema requereix d’una profunda reflexió.

Si bé és cert que no existeixen estudis clars, concrets i concloents (serien massa difícils de fer) on es demostrin els beneficis de la fase d’arrossegament-gateig, hi ha un munt d’especialistes en diverses matèries que asseguren, per la seva experiència, que sí que existeixen.

Òbviament ni de lluny pretenc tenir la veritat absoluta però crec que no he dit cap insensatesa… si creus que no sóc raonable, digues-m’ho!!!! El que més m’interessa d’aquest món és tot el que em queda per aprendre!

M’encantaria conèixer experiències similars. A quina edat va seure el teu fill? L’havies assegut anteriorment? El teu fill no va gatejar? El vas dur de les mans? Els teus comentaris enriquiran aquesta entrada.

Anuncis