Etiquetes

, , , , , ,

Fa uns dies vaig llegir una entrada de “Y yo con estas barbas” on posava de manifest tots els dubtes que li sorgien a l’hora de decidir-se a tenir un segon fill. Entenc tots els seus raonaments, és totalment normal sentir por, mandra a tornar a començar, confusió, llàstima pel nen que quedarà destronat, sensació de vertigen pel desconegut, mil dubtes econòmics o de logística,… i per aquest motiu, i per petició d’una bona amiga, m’he animat a escriure un post amb els beneficis i avantatges de tenir un segon fill.

Espero que serveixi d’ajuda als pares que estan plantejant-se si ampliar la descendencia.

1. Tenir un segon fill és motiu d’alegria per a tots els membres de la familia, però sobretot pels pares. Pensa en la il·lusió que vas sentir quan vas saber que esperaves el primer. Sent un altre cop aquelles pessigolles a la panxa de saber que seràs pare/mare. Hi ha moltes coses que ens fan feliços a la vida però tenir un fill és la millor de totes, i ho saps. A la llarga, una casa amb dos fills és una casa més alegre, amb més soroll, amb més possibilitats de diversió,…

2. En relació al segon embaràs, tot són avantatges: si ets una dona de les que gaudeix estant embarassada i té uns embarassos de luxe estàs d’enhorabona, perquè tornaràs a passar per tot això, i ho pots viure com si vingués de nou. Si, en canvi, ets de les meves, i això de l’embaràs et fa una mica de mandra, pensa que el fill gran no et deixa pensar gaire en l’embaràs i pots fàcilment ignorar la panxa que va creixent, excepte en les visites al ginecòleg. En tot cas, siguis de les primeres o de les segones, tornaràs a donar vida a un ésser humà meravellós, tornaràs a emocionar-te al sentir el seu cor bategant per primer cop, tornaràs a sentir els seus moviments dins teu. I si ets pare, tinc una boníssima noticia: les mares embarassades del segon fill acostumem a passar bastant de tots els símptomes de l’embaràs. Com explicava al post que inaugurava aquest bloc fa gairebé dos anys, oblida’t dels massatges als peus, de les carreres a mitja nit per trobar una fruiteria amb maduixes, de portar les bosses del súper, d’haver-te de fer càrrec de la majoria de les feines de la casa… del segon embaràs ni te n’adonaràs. Ni tan sols t’obligarà a anar a les visites al ginecòleg, només aniràs a les que vulguis… no et sembla fabulós?

3. El primer fill et pilla per sorpresa, nedant en la ignorància i totalment perdut. Encarar una nova maternitat/paternitat amb l’experiència del primer fill et fa sentir confiat, t’adones molt més de les coses bones i relativitzes les dolentes. La criança del segon fill, sigui com sigui aquest segon fill, es gaudeix de debò. El primer és un experiment i un continu de proves i errors. Amb el segon tens les coses més clares i tot flueix més fàcil.

4. El fill gran rep un nou càrrec: a part de moltes altres coses ara també serà germà gran i a la majoria això els agrada molt. No tinguis por de donar-li una responsabilitat que no està preparat per assumir, ho farà molt bé.

5. Educar un fill únic és molt més difícil que educar un fill en una família amb un o diversos germans. El nucli familiar es converteix en una font continua d’aprenentatges per a la vida, on es poden posar en pràctica tècniques de negociació, adquirir capacitats bàsiques com el compartir o el demanar perdó, on s’aprèn a estimar a l’altre i respectar les seves necessitats, a apreciar la diversitat,… un munt de recursos que els ajudaran en el seu futur. I el millor de tot, es poden exercitar totes elles sense por a equivocar-se, perquè els germans sempre s’acaben perdonant, i això permet als fills experimentar les conseqüències de les seves accions abans d’haver-ho de patir en el món real.

6. Quan el segon fill és una mica gran, els veuràs compartir jocs i estones junts que et faran el pare/mare més feliç i orgullós del món. Estones entre germans que t’ompliran de vida. Amor elevada a la enèsima potència. I sí, també es barallaran, però les estones en què els vegis jugant i rient junts et faran ser tan feliç que la resta no t’afectarà tant… i al cap i a la fi, també mola tenir algú amb qui barallar-te, no? Tenir un germà et permet tenir algú de la teva edat amb qui compartir moltes coses, sense cap dubte.

7. Aquestes estones de joc compartit et donaran molta més llibertat per a fer altres coses per tu sol, sense tenir un nen enganxat a la cama o demanant-te constantment que juguis amb ell. Dependrà dels nens i de la seva facilitat per jugar per ells mateixos, però compartir espai amb un altre nen fa que no reclamin tant la presència de l’adult, i tu podràs fer el sopar tranquil o inclús recuperar temps per consultar els correus electrònics o llegir el diari. És l’efecte de la sensació d’estar acompanyat en contra de la sensació de soledat.

8. Un segon fill és un fill nou. Totes les experiències i estones bones que has viscut amb el teu primer fill es repetiran de nou, i les viuràs com si fos el primer cop perquè el segon fill ho viu realment per primer cop: tens una nova oportunitat per veure el teu fill començar a caminar, tornar a sentir mama/papa per primer cop, tornar a riure amb les seves primeres paraules, viure un primer aniversari un altre cop, veure de nou aquella il·lusió del dia que entén que els reis d’orient han vingut fins a casa seva a deixar-li uns regals sota l’arbre,… tot allò que hagis gaudit del creixement del teu fill ho pots tornar a viure de nou i amb la mateixa il·lusió… no és màgic?

9. El segon fill acostuma a aprendre coses per imitació del germà gran que no caldrà que li ensenyis. És possible que et demani de seure a l’orinal quan ni tan sols t’imagines que pot fer-ho, que reculli les joguines sense que li hagis de dir, que un bon dia reculli els plats de la taula i els posi al rentaplats per iniciativa pròpia,… els segons fills van sols, diuen. Tampoc és ben bé això, però sí que és cert que no requereixen tan d’esforç com el destinat a criar el primer, per norma general. Tenir un germà els beneficia a tots dos, aprenen per observació mútua i es comporten més com un conjunt.

10. I per últim, un motiu que no pot substituir els anteriors. Jo en diria més bé una conseqüència. Tinc clar que no pots decidir-te a tenir un segon fill simplement per donar un germà al teu fill però, vulguem o no, el dia de demà, quan nosaltres faltem o, encara pitjor (déu no ho vulgui), necessitem que algú se’n faci càrrec o ens pagui un cuidador o una residència, tenir un segon fill augmenta les probabilitats de que el teu bé més preuat no estigui sol en el futur. Tenir un germà et regala un punt de suport, un recolzament, un segon punt de vista, una segona font d’ingressos per ocupar-se de les coses més mundanes. Per molt malament que es portin, per més que els seus caràcters siguin oposats i no siguin grans amics, quan passen coses importants a la vida saps que tens un germà que pateix i es preocupa per tu.

Nosaltres sempre ho hem tingut clar. M’expliques la teva experiència?

Anuncis