Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Sé que arribo una mica tard. Tots els blocs que segueixo ja fa setmanes que han posat per escrit els propòsits d’aquest nou any, però jo sempre vaig tard, i potser ho canviaré algun dia, o potser no… tant se val. Doncs bé, aquí van els meus propòsits pel que fa al nou any. Alguns relacionats amb el bloc, d’altres no:

  • El primer de tots, posar ordre a les meves idees. Arrel de la meva experiència dins un programa global de Disciplina Positiva liderat per la Susurradora de Bebés, he entès i après moltes coses que ara mateix s’han d’assentar. Ara mateix tinc un bon embolic al cap i estic lluitant contra les meves pròpies creences i els prejudicis que dominen la meva vida. A part d’això, tinc la necessitat d’explicar-ho a tothom, així que estic preparant una petita guia per a explicar-te el sant grial de la vida. Sona transcendent, oi? Doncs espera que t’ho expliqui…
  • Com a conseqüència del primer propòsit, aquí ve el segon propòsit: vull permetre’m equivocar-me, en el meu dia a dia, en la meva relació amb el Papa, en el tracte amb els meus fills. Només així, sortint de la meva zona de confort, arriscant-me i equivocant-me, aprendré realment noves habilitats com a mare. El que vull és no deixar mai de créixer com a persona. Créixer com a mare serà només la conseqüència natural del meu creixement personal. Vull poder equivocar-me i vull aprendre dels meus errors, mitjançant la reflexió i la calma.
  • Centrar aquest bloc. Si bé és cert que aquest és un bloc personal, i només per aquest motiu puc parlar de qualsevol cosa que vulgui, sento que no té una idea clara. Un dia explico una anècdota divertida i l’endemà em poso seriosa per a parlar de lactància i sento que he de definir una línia més clara i he de pensar com fer-ho. D’entrada em vull centrar en desenvolupar tota una sèrie d’entrades sobre la Disciplina Positiva, perquè he vist clar que és des d’aquesta educació conscient i plena que es pot canviar el món. No quan els nostres fills siguin grans, no. Aquí i ara. Per tal d’anar més enllà en aquest camí, tinc pensat formar-me com a facilitadora en disciplina positiva. D’entrada no per a fer tallers o cursos, sinó per a seguir aprenent i mirant endavant… qui sap el que passarà més endavant. Seguiré parlant del nostre dia a dia, de les nostres aventures, dels viatges que fem i llibres que llegim, de com mengem i de temes interessants al voltant de la maternitat, però em vull centrar en tot el que he après sobre la Disciplina Positiva i, de fet, ara tota la meva vida viu condicionada per això. Estic segura que el meu dia a dia, tot el que expliqui, en rebrà la influència, sens dubte.
  • Engegar un projecte que tinc fa mesos sobre la taula, al voltant d’un nou bloc que ha de veure la llum. Porto ja mesos donant voltes a aquesta idea i no paro de posposar-ho. Ja n’estic tipa. “No tinc temps” és l’eterna excusa. Doncs no. He après que la procrastinació va amb mi des que vaig néixer. Tan és el motiu o les bases que ho controlen, no vull que sigui més un impediment per a fer les coses que vull fer. De moment ja tinc les coses sobre el paper, la idea clara, els suports necessaris, i en breu començo un màster a distància que segur que m’ajuda a enfocar el tema com cal. Espero que, arribat el dia, et passis per allà a fer una ullada. Potser t’interessa.
  • I per últim, i no per això menys important… volem ampliar la família. Si em coneixes, bé que ho saps ja. Sempre hem dit que volíem tres fills, inclús abans de començar amb el primer. Sento que un tercer fill acabarà d’arrodonir la nostra família. Ja fa temps que hi donem voltes i fa uns mesos que estem en procés de recerca… a veure si no es fa esperar gaire.
  • Ah, que se m’oblidava!!!! També vull acabar de deslletar al G!!!! jejejejejeje Per cert, que el deslletament nocturn puc dir que està gairebé fet, a veure si un dia d’aquests t’ho explico.

Masses coses? Potser sí, però si no tenim objectius grans no serem mai grans!

M’expliques tu algun dels teus propòsits per aquest any? Estaré encantada de llegir-los!!!

Des d’aquí aprofito per donar-te les gràcies per llegir-me. Ara fa poc més de dos anys que escrivia la primera entrada en aquest bloc i he deixat en aquestes pàgines una part important de mi i les meves hores de lleure. M’alegro de veure que poc a poc la gent arriba al meu bloc, però sóc conscient que tinc poquets lectors habituals, i ara per ara ja m’està bé, tampoc puc fer més del que faig… els que em seguiu sou els que m’importeu i espero no decebre-us aquest any. Si veieu que em desvio del que us interessa llegir en aquest espai, feu-m’ho saber, si us plau. Espero estar a l’alçada del que us mereixeu, perquè sóc conscient que hi ha moltes i moltes lletres a la xarxa, i el vostre temps és molt valuós com per fer-vos-el perdre. Això meu és un espai molt petit i personal i tan de bo algun dia arribi a molta gent, però si no ho faig, ja em sento satisfeta de saber que tu em llegeixes.

Molta sort per aquest any que comencem. Que tinguis èxits en allò que emprenguis, molta energia per a no defallir en els intents i condescendència per a perdonar-te els propis errors.

Advertisements