Guia pràctica de joguines de 0 a 3 anys

Etiquetes

, , , , , , ,

Veus catàlegs de joguines per tot arreu? Et mires les botigues però no saps per on començar? El teu fill et demana mil coses i no saps com prioritzar? Necessites aclarir una mica les teves idees per a triar els regals amb criteri? L’entrada d’avui t’ajudarà a aclarir alguns dubtes.

Quan falta un mes per nadal, és un bon moment per a escriure una entrada que feia temps que em rondava pel cap. Ara fa un any vaig escriure una entrada sobre com triar les joguines més adequades de cara al nadal. Si no la vas llegir, et convido a fer-ho, ja que avui escric el que seria una segona part: una guia pràctica de joguines de 0 a 3 anys per a que trobis idees per a regals concrets pel teu fill.

Per a les dues entrades he fet servir un document que em van donar a l’escola bressol dels meus fills. Elles, com a educadores, en saben una pila, i jo sempre he confiat molt en els seus consells i criteris. Aquesta seria una meravellosa font d’informació per a tu, si el teu fill va a l’escola. Si no hi va, o vols tenir més idees, continua llegint.

Anuncis

Dia del Nen, així era jo #CuandoEraNiña

Etiquetes

, , , , , ,

Avui, 20 de novembre, és el Dia del Nen de les Nacions Unides.

Avui celebrem que fa 56 anys de l’aprovació de la Declaració dels Drets dels Nens i 26 anys de la Convenció sobre els Drets dels Nens.

Un dia per celebrar i que ha de servir per a fomentar la fraternitat entre tots ells i promoure el seu benestar. Un dia que ha de servir, per damunt de tot, per a sensibilitzar la societat sobre la importància de tenir cura dels infants de tot el món. Continua llegint

La polèmica: escola bressol abans dels 2 anys?

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Dimarts al matí entro a la cuina i em trobo al Papa esmorzant mentre llegeix les notícies, com cada dia, i em mostra l’article que està llegint. Avui va de pediatres que desaconsellen que els nens vagin a l’escola bressol abans dels 2 anys. Doncs què bé.

Hores més tard tinc oportunitat de llegir la notícia completa i tinc la mateixa sensació que altres cops que he parlat o llegit d’aquest tema: INDIGNACIÓ. Continua llegint

10 motius per a tenir un segon fill

Etiquetes

, , , , , ,

Fa uns dies vaig llegir una entrada de “Y yo con estas barbas” on posava de manifest tots els dubtes que li sorgien a l’hora de decidir-se a tenir un segon fill. Entenc tots els seus raonaments, és totalment normal sentir por, mandra a tornar a començar, confusió, llàstima pel nen que quedarà destronat, sensació de vertigen pel desconegut, mil dubtes econòmics o de logística,… i per aquest motiu, i per petició d’una bona amiga, m’he animat a escriure un post amb els beneficis i avantatges de tenir un segon fill.

Espero que serveixi d’ajuda als pares que estan plantejant-se si ampliar la descendencia. Continua llegint

Quan t’inquieta el desenvolupament psicomotriu del teu fill

Etiquetes

, , , ,

© EndYmioN – Damien Guyon. Tous droits réservés - Shooting Bébé / Enfant
© EndYmioN – Damien Guyon

Avui escric des de la indignació. No ho puc evitar, ho dic tal qual… em vaig indignar el dia que una amiga meva em va escriure el següent whatsapp:

Tinc una amiga, amb un nen de 12 mesos, que ha practicat el moviment lliure. Perooooooo el nen no s’assenta sol, i la mare no l’assenta més que per menjar.
Ell es desplaça per terra fent “comando”, va cap on ell vol i agafa coses. Vaja que no gateja, ni camina ni s’assenta sol però sí que es desplaça per terra i té una bona psicomotricitat fina amb el menjar. L’altre dia fins i tot li va donar una llentia del terra a sa mare!
Bé, doncs….ha anat a la revisió de l’any (ai, senyor… aquí havíem d’arribar) i li han dit que l’ha d’assentar, que l’enviaran al CDIAP perquè té molt retard psicomotriu.
Ella anava molt tranquil•la amb tot això, perquè li va veient evolució, però ara…

És molt trist que les majors preocupacions de les mares ens les provoquin i creïn els pediatres, no creus? Continua llegint

Les comparacions són odioses Vol.2

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Sí, ja us ho vaig dir fa temps: tot i que no m’agrada comparar els meus fills, és inevitable.

Avui re-escric una entrada que fa temps que em voltava pel cap. Volia explicar-vos l’odissea que suposa diàriament realitzar un trajecte a peu pel carrer en companyia del P. Tal i com l’havia escrit venia a dir: què coi he fet malament per a que el meu fill s’entretingui absolutament amb qualsevol cosa que es troba pel camí?

Sincerament, és una cosa que sempre li he permès. El passeig de tornada a casa des de casa dels avis sempre ha estat una estona de “relax”, sense presses. Ja amb poc més d’un any recordo el dia que vaig decidir deixar el cotxet a casa i anar a peu al pàrking. Cents metres de distància. Una hora. Quan ja portava deu cops baixant i pujant corrent la rampa del súper vaig començar a pensar que alguna cosa no estava fent bé… o sí? -Continua llegint>

Necessito dormir…

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Sí, tal com sona: necessito dormir per les nits. Porto ja molt de temps (massa) sense dormir una nit sencera. Sé que això va implícit amb la maternitat, sé que em van avisar, sé que els nens tenen el seu ritme, sé que hi ha p/mares que es passen anys i anys sense dormir, sé que no em puc queixar perquè hi ha nens que dormen pitjor que els meus,… sé un munt de coses, però no vull perdre de vista el punt principal del tema: necessito dormir i és que sóc una persona dormilega per naturalesa.

Recordo quan era adolescent o estava a la uni que sortia de marxa i arribava a casa a les 6 del matí. Dormia fins les 3 de la tarda, i perquè la meva mare em despertava per dinar. Em llevava, dinava i me’n tornava al llit. I si em despertava a les 6 de la tarda no passava res. A les 12 tornava a estar aixafant l’orella. Sóc de les que dorm a qualsevol lloc, he dormit a un sofà a la disco sota el bafle, he dormit una becaina a casa d’una amiga mentre acabaven de sopar esperant el moment de marxar de copes, he dormit a l’oficina sobre la taula, he dormit i he dormit… i ara el G no em deixa.

I jo necessito dormir.  – Continua llegint>

Els imprescindibles. Quarta part: productes i artefactes diversos

Etiquetes

, , , , , , , , ,

He començat l’any fatal, tots els propòsits d’any nou respecte del bloc a prendre vent. I com que d’alguna manera he de tornar a agafar embranzida, avui vinc amb una entrada fàcil (i curteta curteta, com li agraden al meu pare jur jur jur) que tinc a mitges des de fa molt de temps: una nova entrada dels imprescindibles. Pobrets, els tinc abandonats… cada dia que passa ho són menys, d’imprescindibles.

En aquesta, he agrupat tot el món de la puericultura en general, des de la banyera fins les joguines més bàsiques pels primers mesos. Intentaré ordenar, de més a menys important segons el meu propi criteri, tot allò que us podeu trobar en qualsevol botiga de puericultura. Si no ho trobeu aquí és que no serveix absolutament per res… hi ha molts productes totalment inútils dins el meravellós món de la puericultura, més que en el del merchandising.
Espero que a algú li serveixi.
Continua llegint

Adéu a Dracs…

Etiquetes

, , , , , , ,

Demà és el teu últim dia a l’escola bressol. T’estàs fent gran. Em recorre una sensació ben estranya pel cos i no sé si podria descriure-la amb paraules, així que millor no ho intento. Sé que demà ploraré. Porto dies dient-te que demà és l’últim dia i que no tornaràs a l’escola. Tu ara no ho pots entendre però Dracs ja forma part de tu per sempre més… tu estàs content, i jo també (suposo que saber que el G seguirà aquí dos anys més fa el comiat més fàcil) però també sento un nus a l’estómac… serà tristesa?

El meu bebè, el meu fillet gran, tan gran i tan petit alhora… deixes enrere una etapa molt important de la teva vida. Els experts coincideixen en dir que aquests primers 3 anys marquen qui seràs la resta de la teva vida. Es diu que no guardaràs records del teu pas per Dracs, però les experiències d’aquest període conformen la teva personalitat, la forma d’enfrontar-te al món… si això és cert, i n’estic plenament convençuda, seràs un nen i un adult excepcional. Tot el que has viscut a l’escola ha creat les bases de la gran personeta en la que t’estàs convertint. Espero que tot això hagi deixat una empremta inesborrable en el teu cervell. Confio que sí… Continua llegint

Avui va de pares…

Etiquetes

, , , , ,

Feia ja molts dies que tenia aquesta entrada al cap, arrel de la primera edició (espero que ho repetiu cada any, va ser genial!) de la Fira de la Infància i la Família que l’associació “Vincles” va organitzar a Sant Feliu de Codines el passat 28 de juny (si en fa de dies, d’això… un mes?)…

Quan vaig descobrir al Facebook, per casualitat, el cartell de la Fira i vaig veure que dos dels meus bloggers preferits venien al nostre humil poble, vaig flipar. No m’ho podia creure! Coneixeria en persona el Carlos Escudero (d’Un Papá como Darth Vader) i l’Enric Bastades (de Personetes Creatives)!!!! Em sentia com una grupie adolescent, estava nerviosa com una nena… Són dos dels blocs que no em perdo mai i espero amb ànsies. Continua llegint