Etiquetes
Bebès, Culpabilitat, Descans, deslletament, deslletament nocturn, DonarExemple, Dormir, ElG, Jo-alletadora, Jo-Persona, Lactància, LesNits, mètode-pare, Prolongada
Torno a parlar de deslletament nocturn, i és que fa més de dos mesos que escrivia una entrada des de l’hospital anunciant que havia decidit deslletar al G per les nits… i aquí seguim. No me n’he sortit, encara. Tampoc ho visc com un fracàs, però em sento una mica frustrada, tot i sóc conscient del què està passant: em sap greu pel G.
En tot això hi ha un tema que em remou per dins, i és aquest concepte que s’escolta últimament del “deslletament respectuós”. Fa uns dies vaig llegir un article que afirmava que no existeix el deslletament respectuós com a tal, que tot deslletament forçat o induït per la mare no és respectuós amb el nen. No estic d’acord, no n’estic gens d’acord. Hi ha maneres i maneres de deslletar. Està clar que el nen, quan el deslletament el força la mare, no s’ho espera. En alguns casos el procés pot ser dolorós, no dic que no, però conec casos (en primera persona) de deslletaments forçats per la mare però realitzats de manera tan gradual i respectuosa amb el nen que aquest no ha patit gens, sense plors incontrolables o el sentiment de pèrdua que es descriu en aquell post. De totes maneres, llegeix el post perquè diu moltes altres coses que de ben segur t’ajuden si estàs passant pel mateix procés que jo. Només estic en desacord amb la primera part però crec que és un gran text.
En qualsevol cas, per mi el deslletament sempre és respectuós. És respectuós amb la mare que decideix deslletar. El deslletament que ara començo serà respectuós amb mi, les meves necessitats i les meves emocions. Per què no podem parlar de deslletament respectuós amb els desitjos de la mare alletadora? Quan una mare decideix deslletar el seu fill acostuma a fer-ho quan ja s’ha sobrepassat de molt el seu límit, no es deslleta un fill a les primeres de canvi sense pensar-ho molt prèviament.
A banda d’això, de la necessitat de sentir que el G no pateix en excés en tot aquest procés que necessito forçar jo (que ja té prou tela assumir tot això), he de dir que, pel que fa als efectes pràctics del propi deslletament nocturn, em fa mandra lidiar amb les nits horribles que implica i, a més a més, em falten energies per a negar el pit quan estic gairebé inconscient al llit. Avui vinc a desfogar-me, explicar-te com em sento, el que penso i sé del tema i, d’aquesta manera, posant-lo negre sobre blanc, mirar d’agafar energies, vèncer la mandra i aconseguir l’empatia suficient per ajudar al G a superar el dol que ha de passar. I és que necessito veure llum al final d’aquestes nits tan llargues. Continua llegint
