Etiquetes
Criança, DisciplinaPositiva, Educació, Feina, Fills, Jo-organitzadora, Nens, Records, VidaPlena
Fa una pila de dies que no escric res que no sigui la llista de la compra o la inacabada/inacabable llista de Must-do’s. La vida va massa de pressa i jo vaig molt cansada.
Tenia la intenció de parlar de conciliació però és un concepte tan sobat, darrerament… s’ha escrit ja molt sobre les lamentables polítiques de conciliació laboral en aquest país. Així que no, em nego a remenar més el tema. Avui us vull explicar com miro d’enfocar la nostra rutina. Perquè m’he fet meva la màxima “és més important la qualitat que la quantitat de temps que passes amb els teus fills”, mal que em pesi i mal que em sembli una mentida repugnant. I per si a alguna persona de les que em llegeix puc servir d’inspiració.
No, jo no puc tirar-me al terra a jugar amb els meus fills durant el nostre dia a dia. No puc passar hores llegint contes (després d’un parell hem de tancar els llums) o fent manualitats (he d’admetre que això ja no em fa tanta pena). Arribo a buscar els nens tocades les 7, així que l’estona que passo amb els meus fills cada dia es redueix a dos moments “clau”: la rutina de llevar-nos i marxar a l’escola i la rutina d’arribar a casa, sopar, banyar-nos i anar al llit. I m’he proposat que aquestes estones siguin el més agradables, felices i tranquil·les possible. I és que, com molts dels que em llegiu sabeu, són els dos moments del dia que els pares vivim amb més estrès, per les presses i el neguit d’anar “a l’hora” i no fer tard a la feina (al matí) i pel cansament/son acumulat de tots plegats (al vespre). I em nego a convertir el poc temps que passo amb ells en moments de crits, nervis i baralles. No penso passar les úniques tres hores que “visc” al dia transmeten presses als meus fills. Vull que la poqueta estona que passem junts sigui una font d’aprenentatges i vivències en família que puguin recordar tota la vida, perquè quan els nens creixen el que recorden són els moments viscuts amb els pares. Continua llegint