Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Més de tres mesos després de la última entrada, aprofitant que és el dia de la mare (diada de controvèrsia entre moltes altres), avui vinc a justificar tan llarga absència.

Feliç, emocionada i plena, amb la felicitat a flor de pell, us vinc a dir que estic embarassada de la meva desitjada petitona. No, no hem anat a buscar la nena, perquè sempre havíem dit que volíem tres fills, però no us negaré que ens ha fet una il•lusió immensa i que he fet tot el possible (ja sigui científicament demostrable o no, sobre això vull escriure una entrada aviat) per a que aquest cop arribés la nostra esperada Laia.

Aquest embaràs no està sent com els altres dos. Des del primer dia ha “patit” els efectes secundaris de gestar una nova vida i, tot i que no vull queixar-me perquè sabia perfectament el que implica un embaràs, he passat per nàusees, marejos, ciàtica, insomni,… i el corresponent esgotament extrem. Si a això li sumem dos nens de 2 i quasi-4 anys, que em roben la poqueta vitalitat que em deixa la panxa, tenim la combinació guanyadora. És per això que he hagut de deixar una mica de banda el bloc, que escric sempre a les silencioses nits de casa meva, quan els nens dormen i el Papa es tira a mirar la tele. Aquests moments “meus” han desaparegut quan a les deu de la nit estic ja en son profund, però no ho canvio per res.

Espero no trigar en recuperar una mica de la meva energia perduda i poder recuperar el ritme de publicació d’entrades de nou. Ara estem de 17 setmanes i se suposa que el segon trimestre ha d’arribar aviat amb tota la seva esplendor… seguirem esperant-lo amb ànsies.

Us deixo amb algunes fotitos que ens va fer fa un meset la gran Mireia Comas.

Advertisements