Etiquetes
Ahir al vespre vaig sortir. Vaig anar a un concert: Agnes Obel, al teatre Principal. Una autèntica meravella, veu increïble i quatre joves que realment saben fer música de la bona. Si no les coneixeu us recomano que escolteu alguna coseta seva… Sonen com els àngels.
Però del que avui us vull parlar és de la sensació que m’envaeix, des que sóc mare, cada cop que surto de casa més enllà de les vuit de la nit… I és que a casa nostra les vuit de la nit és molta nit.