Etiquetes
AmorIncondicional, Aniversari, DosAnys, El segon fill, ElG, ElSegoníssim, Felicitat, Germans
Avui fa un mes d’un dia molt especial. Avui fa un mes que el meu petitó va fer dos anys. Tenia l’entrada mig preparada per aquell dia però al final no vaig poder acabar de polir-la i publicar-la i em sento rematament malament, així que aquí va, un mes tard:
Avui és el teu dia, i ara ja ets prou conscient per adonar-te’n. Saps que avui fas dos anys i vas dient “dosh” a tort i a dret mentre amb el teu característic somriure, mig avergonyit mig provocador, envies una mirada murri a qui et mira.
De bon matí no estaves gaire convençut. Anaves dient que no era el teu aniversari, que era el del P, però a l’escola ho has passat d’allò més bé a la “teva festa”, i a les fotos que hem vist et brillaven els ulls.
Avui fa dos anys que vas arribar al món, petitó meu, i ens ha costat molt trobar el nou equilibri a casa, no per culpa teva, tot al contrari. Has estat un bebè tan fàcil i has reclamat tan poquet espai que ens ha costat veure i entendre les teves necessitats. Hauria sigut tot més evident si haguessis sigut més demandant, però ja ens anava bé que tu anessis al teu aire, i quan de sobte vas començar a treure el caràcter i a demanar el teu lloc ens va costar ressituar-nos. Ens vas pillar per sorpresa, no t’ho negaré.
Ara podem dir que som una família de quatre ben equilibrada, i ha estat gràcies a tu. El P ha necessitat aprendre de tot plegat, i tu ens has ajudat molt. Ets un nen alegre, xerraire i juganer. També tens molt de geni i mostres clarament les coses que no t’agraden. No et deixes trepitjar, i m’encanta! El Papa i jo ens pixem de riure quan sentim com renyes a ton germà i el P ha hagut d’aprendre a tenir molta paciència amb tu i, tot i que li ha costat recuperar la seva essència, ara és molt més feliç que abans de tenir-te al seu costat.
Ets adorable, i sé que no sóc objectiva perquè sóc la teva mare, però tothom que et coneix diu que és impossible no estimar-te. Ets dolç, carinyós, petoner i simpàtic. Súper extravertit i sociable, sempre tens un somriure per qualsevol desconegut que et digui alguna cosa. Tot el dia cantes i xerres, envoltat dels teus animalons i figuretes diverses, liderades pels Gegants del Pi que no se separen de tu més que per anar a l’escola. Et miro mentre jugues i sento que ets feliç, i això per mi és el més important de tot… sé que en alguns moments, sobretot els primers mesos, no ho vaig fer bé del tot i espero no tornar-te a fallar, amor meu.
Des d’abans de néixer m’has ensenyat moltes coses. Potser a tu et semblarà una tonteria, però he après el que són els pròdroms de part i fins a quin punt les dones que els patim ho vivim en soledat.
He après que tenir un fill no t’ensenya tot el que has de saber per a tenir un segon fill.
He après que la lactància és cosa de dos i de poc serveixen els mesos de lactància anteriors amb els altres fills si no estàs prou atenta al que cal fer. He après fins a quin punt valen la pena les hores enganxada al llevallets per a garantir la teva lactància exclusiva fins els 6 mesos.
He après que els nens necessiten als pares encara que no ho demanin. He après a gaudir de les estones a soles amb tu com si valguessin or.
He après a acceptar el joc físic i de contacte entre germans, encara que m’ha costat. He après a gestionar les teves rebequeries. He après a gestionar les baralles amb el teu germà, i això m’ha enriquit moltíssim.
He après a observar sense intervenir, a respectar la teva individualitat, a entendre que els fills no són iguals tot i que tu els vulguis tractar de la mateixa manera.
He après a valorar més les coses bones que tinc a la vida, el que de veritat importa,… a valorar el temps que passo amb vosaltres més que abans.
He après a estimar com mai m’hauria imaginat que seria capaç.
Per tot això et dono les gràcies. Perquè tu m’has convertit en una millor mare i una millor persona, i espero seguir aprenent al teu costat durant tot el que em queda de vida.
La mama que t’estima fins a la lluna i tornar milions de cops.
Laia said:
Preciosa entrada sobre l’amor vers un 2on fill. M’ha encantat Cris! I ho has fet, i ho estàs fent molt i molt bé, així que fora aquest sentiment de culpa pels primers mesos o pel deslletament que també el vas tenir.
petons bonica!!
M'agradaM'agrada
Cris said:
Moltíssimes gràcies, bonica!!! Suposo q aquest sentiment de culpa va implícit amb la feina de mare, oi? Petonets, i gràcies per les teves paraules!
M'agradaM'agrada
pituka25 said:
Guapa, com sempre, gran entrada al bloc!! No sé perquè diu del sentiment de culpabilitat els primers mesos, totes ho fem lo millor possible i com sabem. Un petó petit G i per molts anys!!
M'agradaLiked by 1 person
Cris said:
Gràcies bonica!!! Un dia potser explico d’on ve aquest sentiment de culpabilitat… Encara estic fent la meva feina per a perdonar-me…
M'agradaM'agrada
Lai - Asi piensa mamá said:
quina entra més maca! Per molts anys al petit, ni que sigui una mica tard!
M'agradaLiked by 1 person
Cris said:
Gràcies bonica!!!! 😘😘
M'agradaLiked by 1 person