Etiquetes

, , , , , , , , ,

He començat l’any fatal, tots els propòsits d’any nou respecte del bloc a prendre vent. I com que d’alguna manera he de tornar a agafar embranzida, avui vinc amb una entrada fàcil (i curteta curteta, com li agraden al meu pare jur jur jur) que tinc a mitges des de fa molt de temps: una nova entrada dels imprescindibles. Pobrets, els tinc abandonats… cada dia que passa ho són menys, d’imprescindibles.

En aquesta, he agrupat tot el món de la puericultura en general, des de la banyera fins les joguines més bàsiques pels primers mesos. Intentaré ordenar, de més a menys important segons el meu propi criteri, tot allò que us podeu trobar en qualsevol botiga de puericultura. Si no ho trobeu aquí és que no serveix absolutament per res… hi ha molts productes totalment inútils dins el meravellós món de la puericultura, més que en el del merchandising.
Espero que a algú li serveixi.

L’habitació del nadó:
Potser transcendeix una mica del sentit de l’entrada però només vull fer un incís: és el que fa més il·lusió del món i molts cops es prepara més amb el cor que amb el cap. El més important és fer-la pràctica. Ah, i sapigueu que potser trigueu un any en estrenar-la… que li diguin al P.
A banda del bressol, del que ja vaig parlar extensament en una entrada anterior, el millor és tenir un moble calaixera on col·locar el canviador. Als calaixos podreu posar tota la roba d’ús freqüent i tot el necessari per a la higiene del nadó, bolquers, cremes,… Tenir la roba en un armari és una mica incòmode, ja que implica preparar la roba abans de començar amb el procés, que no sempre és tan fàcil com es pressuposa… A l’armari es poden posar jerseis, anoracs, tovalloles, pitets, llençols, fundes de cadireta, fundes pel canviador, motxilla, fulard, paquets de bolquers, roba que va quedant petita o encara va gran,… És impressionant la quantitat de coses que necessita un nadó tan petit.
Unes estanteries boniques per a tenir ordenats llibres i joguines (sempre a baixa alçada per a que el nen pugui accedir-hi quan arribi el moment) completen les necessitats més bàsiques. Penseu que menys és més a l’habitació dels nens. Amb els mesos l’habitació s’omple sense saber ben bé com.
Només un incís… fugiu de butaques per alletar ja que encara que realment la féssiu servir, la seva vida útil és molt curta i després treu espai per coses més interessants pels nens si, per desgràcia, no encaixa amb els mobles del menjador. Jo gairebé hi caic de quatre grapes, sort del papa que es va negar a cedir als típics desitjos irrefrenables que les hormones ens provoquen durant l’embaràs.

Banyera:
Per mi és un element imprescindible. Hi ha qui banya al nadó a la pica del lavabo o directament a la banyera gran. Segur que es pot fer però, com us dic, les meves opinions es basen en les meves pròpies experiències, i la meva experiència és que un nadó recent nascut que s’ha de banyar amb una sola mà, mentre amb l’altra el sostén per sota el cap, no és gens fàcil de subjectar, sobretot quan està moll. Per mi la típica banyera de plàstic rígid amb potes i que, a més, té l’interior preparat per a que el nadó quedi subjectat sense que l’hagis d’estar aguantant, és el millor del món. Per mi seria la millor opció, però hi ha tants formats de banyera com pares. Potser hi ha qui prefereix que la banyera càpiga dins la seva pròpia banyera d’obra, per evitar que els esquitxos mullin tot el lavabo. Jo prefereixo no haver-me d’ajupir, perquè no estic gaire bé de l’esquena, i haver-te de posar de peu amb un nadó relliscós en una mà mentre amb l’altra intentes embolicar-lo en una tovallola em sembla d’una lliga superior a la meva. (Si sempre feu el bany en parella aquesta última frase no aplica, però aleshores fes firmar a l’altre progenitor que mai et deixarà sol a l’hora del bany. Almenys fins que el nen s’assegui sol)

Canviador:
Com us he dit abans, el millor és posar-ho sobre un moble calaixera. Els mobles-canviador tenen una vida limitada i ocupen espai que no es pot aprofitar. Si teniu una habitació enorme tant us dóna, però per mi l’espai és un luxe. Els matalassets es poden comprar a qualsevol botiga de puericultura. Dos o tres fundes us aniran molt bé. S’acostumen a tacar amb facilitat, pregunteu a qualsevol mare. Jo que en tinc tres he arribat a quedar-me sense funda neta. Amb el segon ja gaudeixes de certa pràctica en el complicat món de les merdes de lactant, però quan ets mare primerenca s’aprèn a base d’errors, en el món de les cagades sobretot.

Càmera de vigilància:
Per mi ha estat el regal estrella. Si penseu deixar al nen al seu bressol no crec que sigui necessari, excepte si viviu en un pis molt gran o una casa de dos pisos (o ets una mare que necessita contacte visual amb la descendència les 24 hores del dia, haver-ne n’hi ha). Un intercomunicador de veu simple podria ser suficient. En el nostre cas els nens han dormit al nostre llit o al bressol en sidecar de manera que, si no ploren al despertar-se, corres el perill que es vagin movent fins caure a terra. Per nosaltres, per aquest motiu, era imprescindible que tingués càmera. (Penseu que inclús els nadons de poques setmanes es belluguen mentre dormen així que deixar-los sense vigilància en un llit sense les necessàries barreres no és una bona idea)

Manteta d’activitats:
Per mi és un bàsic. Tots els nens haurien de tenir-ne una. En ella han de passar moltes hores mentre desenvolupen la seva psicomotricitat més bàsica, aprenen a girar i comencen a bellugar-se intencionadament pel terra.
Com a ferma defensora de la llibertat de moviments dels nadons hauria de dir-vos que totes les joguines que es disposin en la vertical sobre el nadó fomenten la posició panxa enlaire sense motivar el nen a realitzar girs cap els costats. De totes maneres, malgrat que els arcs d’activitats (els típics que s’uneixen a les mantetes de jocs i permeten penjar les joguines) estarien desaconsellats per aquest motiu en bebès a partir dels 4 o 5 mesos, per mi han estat un descobriment per als primers mesos de vida. Amb només un mes els bebès poden trobar en els objectes que pengen una font de distracció que els permeti acostumar-se al fet d’estar estirat al terra, per a que poc a poc passin estones més llargues en contacte amb aquesta superfície que ha de ser casa seva durant molts mesos. Un arc d’activitats pot ajudar als pares a fer del terra un espai més amable pel nen. Que no sembli que el deixen a terra sense més, donat que al principi les joguines que li posis a banda i banda no les podrà veure ni, per suposat, agafar. Poc a poc es tracta d’anar disminuint les joguines que pengen de l’arc i anar omplint els laterals de la manta per a que el nen tingui un motiu pel qual començar a bellugar-se. Per això va bé qualsevol joguina: peluixos, mossegadors, llibres de tela, ninos de plàstic, sonalls,… qualsevol cosa va bé. Però no us torneu bojos, menys és més. Amb poques coses n’hi ha prou. I segur que us en regalen moltes. El millor és anar rotant, posant-ne una quantitat limitada (4 o 5) un dia i anar canviant-les poc a poc dia rere dia per a que sempre tinguin alguna joguina nova per inspeccionar. Si els rodegem de joguines els nens es saturen i sobre-estimulen.

Altres joguines pels primers mesos:
Els dou-dou’s per dormir són un bon regal, segur que algun en rebeu. Jo no n’he comprat mai cap i he acabat amb 4. 4 dou-dou’s que han servit per a decorar els bressols i que no han estat mai en contacte amb les mans de cap dels meus dos nens… i això que els trobo maquíssims… doncs ells, ni cas.
Els mòbils de bressol poden anar bé segons el bebè. Jo amb el P impensable, no va passar ni un minut de vida estirat al seu bressol. En G, en canvi, sí que l’ha mirat a estonetes. Penseu que també té una vida limitada perquè en el moment en que el nadó es pot posar de peu agafat a les baranes (dependrà del nen però acostuma a passar entre els 6 i els 13 mesos) l’heu de desmuntar per evitar riscos. En qualsevol cas, he llegit que els mòbils no serveixen per a dormir (o almenys no s’haurien de fer servir per a dormir) ja que els estímuls fan que el nen es posi nerviós. El mòbil és per fer-lo servir quan el nen està despert al bressol i busques que tingui una distracció addicional. Tu tries.
Pel que fa a les joguines en concret, llibres de tela, jocs de textures i peluixos amb penjolls de diversos materials són una bona opció.
Els mossegadors els faran servir a partir dels 5 o 6 mesos, abans no se’ls duran a la boca. Penseu en això a l’hora de triar-los. Els que porten un gel dins i es posen a la nevera van bé però he de dir que jo que en tinc mai els tinc a la nevera, així que diria que, en general, estan força desaprofitats.
Ah, i una altra cosa. Tot i que poden ser una tortura pels pares, als nens els acostumen a agradar molt les joguines amb sons i colors. Penseu que si en compreu un pot ser la joguina preferida del nen, tingueu-ho clar.

Hamaquita:
Sobre l’hamaquita tinc sentiments contradictoris. D’una banda considero que és un artefacte molt útil. Jo l’he fet servir molt i molt amb tots dos nens però té una vida molt curta (almenys en la meva experiència). Conec mares que parlen de nens de dos anys que encara la utilitzen però no és el cas dels meus. El P va rebutjar-la quan va començar a moure’s al seu aire, amb cinc mesos justos. El G l’ha acceptat uns mesos més, fins els nou, aproximadament, i al final només estonetes molt curtes, el temps just per dutxar-me. Ara ja no vol estar-s’hi i, de fet, ho prefereixo. Per això no sé molt bé què dir. Per mi seria imprescindible perquè els nens s’entretenen més asseguts a l’hamaquita que estirats al llit, i et donen una mica de vida (per dutxar-te, cuinar i coses més escatològiques) però només els primers mesos. Però també entenc que és una inversió que potser no arribes a amortitzar. En el meu cas, els meus dos fills només han volgut una hamaquita en concret, d’una famosa marca sueca que no és ikea i que curiosament disposa de la millor hamaquita del mercat i de la pitjor motxilla “colgona”. Vaig tenir la sort que la meva cunyada me’n va donar dues, dels seus bessons. Em faltava una tercera i la vaig comprar perquè el P no en va voler una altra: amb una chicco, amb quatre mesos, va bolcar com una tortugueta. De la BabyBjorn és impossible caure, i us ho dic jo que he tingut un Trasto a casa. Però vaja, que els meus fills crec que són especialets. Sempre han preferit el terra, des de ben petits.

Coixí de lactància:
Si ja el tens de l’embaràs, segur que el seguiràs fent servir. Si no, és possible que trobis una forma de donar el pit còmodament al sofà i al llit sense necessitat de comprar-te’n un. Jo sóc una ferma defensora del coixí de lactància perquè em permet donar el pit al llit durant la nit amb una relativa comoditat. No em puc imaginar donar el pit al llit sense el coixí, que em serveix de suport a l’esquena. Malgrat això, ho poso al final de la llista perquè hi ha tantes opinions al voltant dels coixins de lactància com mares.

Balancins i hamaquites segona generació a piles:
No n’he tingut així que seria injust que els critiqués en excés, però en tot cas no seria en absolut un element imprescindible. Has de disposar d’espai i t’han d’agradar. Per mi són elements ocupa-espai força inútils, bé… no us mentiré: em semblen monstruosos. El fet que tinguin moviment propi a piles fan que els vegi una mica com substituts forçosos dels braços de la mare i quan veig a nadons allà asseguts em fan una mica de pena, però sobre això… “para gustos colores, que diuen per les espanyes. Cadascú que faci el que els vagi bé. Jo prefereixo gastar “els diners en altres coses, encara que no pugui dutxar-me o menjar tan tranquil•la com voldria. Jo defenso la criança en braços i per mi aquests objectes signifiquen exactament l’oposat.

Humidificadors:
No els compreu per defecte. Consulteu al vostre pediatre. N’hi ha de diferents tipus i d’aire fred o calent. No sóc especialista en la matèria però sé que cada tipus va bé per determinats problemes respiratoris. No us anticipeu, excepte si viviu en un lloc molt sec i vosaltres mateixos estigueu acostumats a fer-los servir i sapigueu prou sobre el tema.

Per acabar, sobre el tema concret de la lactància podem trobar molts utensilis però, en tot cas, cap seria imprescindible. Dos pits i a córrer. Fora dels propis discos de lactància (que avui dia també estan en format tela, tot i que he sentit a dir que no absorbeixen prou) no cal que compreu res més, així d’entrada. Ja veureu sobre la marxa si voleu fer servir un tirallets i bosses per congelar la llet, o si necessiteu mugroneres (que haurien d’anar sempre acompanyades d’un crit de socors al grup de suport a la lactància més proper a casa vostra). Sobre el tirallets, donaria per una entrada sencera. Jo n’he provat cinc diferents i ho tinc clar: com els de Medela no n’hi ha cap. Dels cinc que he fet servir, dos eren de Medela (un elèctric d’hospital i un manual) i la quantitat de llet extreta en cada sessió ha estat sempre molt superior a la que m’he extret amb cap altra marca. Però com tot, cada dona és un món i potser a mi la tecnologia d’aquesta marca em va millor que la de les altres, simplement.

Sobre el tema lactància artificial (biberó, escalfabiberons, esterilitzadors, tetines,…) no us en parlo perquè no entenc el més mínim. Sóc verge en el tema.

Conforme el nen creix apareixen nous artilugis, però no vull estendre’m més (com sempre, una entrada curteta, m’ha sortit… enhorabona si heu arribat al final, sou els meus ídols jejejejejejeje)
Potser un altre dia us parlo de la meva relació amb cadascun d’ells (robots de cuina, trona, vaixella i coberts, parcs i/o bressols de viatge, utensilis de seguretat, hamaques de bany, orinals i reductors pel WC,…).

Advertisements